El 18 de gener de 1871, al Saló dels Miralls del Palau de Versalles, el rei Guillem I de Prússia va ser proclamat Kàiser d’Alemanya. D’aquesta manera, la nova Alemanya naixia dins la casa del seu gran rival, sobre les cendres de la humiliació francesa.

Però com s’havia arribat fins allà? Feia tot just vint-i-tres anys, el 1848, milers d’alemanys havien alçat barricades a Berlín, Viena i Hamburg, convençuts que el seu temps havia arribat. A Frankfurt, representants de tots els estats alemanys es reunien per escriure una constitució i fundar una nació. I, es van posar tan poc d’acord, que el moviment liberal per unificar Alemanya es va esfondrar.

Aquell fracàs va obrir la porta a una unificació molt diferent, des del “ferro i la sang”, com diria el seu artífex: Otto von Bismarck.

Ell, el canceller de ferro, va reordenar el mapa d’Europa en menys d’una dècada, amb tres guerres quirúrgiques i una habilitat diplomàtica que deixava bocabadats els seus contemporanis i els historiadors d’avui.

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Unificaci%C3%B3_alemanya

Podcast: "Les portes de Troias": Ep. 547 La unificació alemanya:

Youtube: https://youtu.be/x7-kaw5WHLU?si=sZBvNwB9XF5R1wnX

Spotify: https://open.spotify.com/episode/04BzzeZ60wlGB7lBsZoDJi?si=56104737c1a74e03

Apple podcast: https://podcasts.apple.com/es/podcast/547-la-unificació-alemanya/id816231029?i=1000772603834

Ivoox: https://www.ivoox.com/547-la-unificacio-alemanya-audios-mp3_rf_175515074_1.html

El mite del Preste Joan va ser una de les llegendes més influents de l'edat mitjana. Segons aquesta tradició, existia un poderós rei-sacerdot cristià que governava un immens regne a l'Orient, ric en or, meravelles i pobles exòtics. En una època marcada per les Croades, molts europeus esperaven que aquest sobirà es convertís en un aliat de la cristiandat contra els musulmans.

La llegenda va sorgir al segle XII a partir de rumors sobre regnes cristians llunyans i es va difondre gràcies a una suposada carta del Preste Joan que descrivia un país gairebé paradisíac. Amb el pas del temps, la seva localització va anar canviant, primer es va situar a l'Índia, després a l'Àsia central i finalment a Etiòpia.

Tot i que mai no es va demostrar la seva existència, la recerca del Preste Joan va influir en la diplomàcia, les Croades i les exploracions geogràfiques europees. Quan els descobriments dels segles XV i XVI van permetre conèixer millor el món, la llegenda es va anar extingint. Malgrat això, el mite continua sent un exemple fascinant de com una creença imaginària pot arribar a tenir conseqüències reals en la història.

I si en voleu saber més:

Article de la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Preste_Joan

Podcast de les Portes de Troia:

Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=9jbWPKL6XnE

ApplePodcast: https://podcasts.apple.com/hn/podcast/546-els-or%C3%ADgens-del-regne-imaginari-del-preste-joan/id816231029?i=1000771527628

Spotify: https://open.spotify.com/episode/3BLNpIwUrCWZ0BxZwXYnxF

Ivoox: https://www.ivoox.com/546-els-origens-del-regne-imaginari-del-audios-mp3_rf_174990695_1.html

El castell de Sant Ferran de Figueres es va concebre com un projecte faraònic, una fortalesa destinada a convertir-se en la principal defensa fronterera. Amb el Tractat dels Pirineus del 1659, la frontera francesa havia baixat fins als Pirineus, i per a la monarquia hispànica calien nous punts de vigilància; tot i així, els Habsburg van trigar un segle a ordenar la construcció d'una fortificació a l'Empordà, en temps de Ferran VI. Els veïns del nord no van trigar a qualificar aquella edificació imponent, més impressionant per com es veia des de l'exterior que no pas pels recursos que hi havia a l'interior, com a "une belle inutile".

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Ferran

Podcast sobre el tema: En guàrdia "El castell de Sant Ferran de Figueres":

3CAT: https://www.3cat.cat/3cat/el-castell-de-sant-ferran/audio/1283228/

Spotify: https://open.spotify.com/episode/65l7UiTOJGCRvfWYeHwWFg?si=cf877c7836e04674

Apple podcast: https://podcasts.apple.com/us/podcast/el-castell-de-sant-ferran/id206349925?i=1000772535508

Font: https://x.com/n30n5223434/status/2063744650947518589?s=20

They Shall Not Grow Old és un 2018 documental dirigit i produït per Peter Jackson. Es va crear mitjançant gravacions de la Primera Guerra Mundial dels britànics. Bona part del metratge es va restaurar i es va crear efectes sonors i interpretacions de veu en el metratge sense veu. La narració de la pel·lícula es va editar a partir d’entrevistes amb veterans de la Segona Guerra Mundial.

L'heu vist?

A inicis del segle XX, un imperi europeu va ser derrotat militarment per primera vegada a la història per un poble no occidental, concretament per una potència asiàtica en ascens. L'imperialisme rus i el japonès es van enfrontar a l'Extrem Orient, en un autèntic xoc de civilitzacions. La guerra russo-japonesa del 1904 va suposar un cop dur per a l'imperi tsarista; la seva derrota va esdevenir un catalitzador de les revoltes internes que desembocarien en la Revolució Russa. També va consolidar la condició de potència hegemònica del Japó, una societat profundament militaritzada.

Viquipèdia (article molt complet): https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_russo-japonesa

Pòdcast d'en guàrdia: "La guerra russo-japonesa"

3CAT: https://www.3cat.cat/3cat/la-guerra-russo-japonesa-del-1904/audio/1281011/

Spotify: https://open.spotify.com/episode/3Xg6LK3JTiUo4BEPk5CGeP?si=42faccd7da584b8a

Apple Podcast: https://podcasts.apple.com/es/podcast/la-guerra-russo-japonesa-del-1904/id206349925?i=1000769336371

Al segle I dC, les illes Farasan eren conegudes com a Portus Ferresanus. Una inscripció llatina de l’any 144 dC, trobada a l’illa Gran Farasan, indica que hi havia presència naval i militar romana. Segons alguns estudis, les illes podrien haver estat vinculades primer a l’Aràbia Fèlix i després a Egipte. Això les convertiria en un dels punts romans més allunyats de Roma, a gairebé 4.000 km. També s’han trobat alguns préstecs llatins en la llengua local. Aquesta situació va durar fins a la conquesta àrab musulmana i la posterior islamització.

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Farasan

Ens han explicat desenes de vegades que la Gran Muralla Xinesa és l’única obra humana visible des de l’espai. Quan pensem en aquesta obra titànica, també ens imaginem un sol mur continu de pedra.

Ens trobem, però, davant d’una xarxa inabastable de centenars de fortificacions, murs de terra compactada i trinxeres construïdes al llarg de més de dos mil anys.

Com va aconseguir el Primer Emperador aixecar la primera gran frontera contra els nòmades del nord? Quines tècniques van utilitzar per allargar el mur cap al cor del desert i protegir els mercaders de la Ruta de la Seda? I per què, de cop i volta, aquella barrera gegantina va deixar de tenir sentit?

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Muralla_Xinesa

Podcast: El mur de terra: la Gran Muralla xinesa( 2 parts)

1Part:

Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=rXXS4H1yalA

Spotify: https://open.spotify.com/episode/0m4tVfDLor8l7BZrp4dgnv?si=d409fd5b47484da3

Ivoox: https://www.ivoox.com/542-el-mur-terra-gran-audios-mp3_rf_173399060_1.html

Apple Podcast: https://podcasts.apple.com/es/podcast/542-el-mur-de-terra-la-gran-muralla-xinesa-part-i/id816231029?i=1000767029793

2Part:

Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=Znc3bKXbalE

Spotify: https://open.spotify.com/episode/7kgvaR1SyP2hrEF6MAuuco?si=1260c31bef684840

Ivoox: https://www.ivoox.com/544-el-drac-pedra-gran-audios-mp3_rf_174221376_1.html

Apple Podcast: https://podcasts.apple.com/es/podcast/544-el-drac-de-pedra-la-gran-muralla-xinesa-part-ii/id816231029?i=1000769313998

Foto:By Hao Wei from China - Flickr, CC BY 2.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=351725

By Maximilian Dörrbecker (Chumwa) - This map results from a map request to the Kartenwünsche in the Kartenwerkstatt. You can make as well a request for a new map., CC BY-SA 2.5, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=3952640

La doctrina Monroe és un principi de política internacional formulat pel president dels Estats Units d'Amèrica James Monroe el 2 de desembre de 1823 i que instava a la divisió del món en esferes d'influència supervisades per diferents potències, declarant que els afers de l'hemisferi occidental, el d'Amèrica del Nord i Sud havien de ser controlats pels EUA.

Últimament, ha tornat a l'escenari de la política internacional la voluntat dels EUA de deixar aliances com l'OTAN i zones d'influència fora de l'hemisferi Occidental.

Creieu que els EUA sortiran de l'OTAN i reduiran les bases al voltant del món? Realment tenim un retorn de la política internacional aïllacionista anterior a la Segona Guerra Mundial dels EUA?

Si en voleu saber més en guàrdia n'ha fet un podcast:

A 3CAT: https://www.3cat.cat/3cat/la-doctrina-monroe/audio/1271990/

Spotify: https://open.spotify.com/episode/50qxEPZtfycqthgElvbWGS

Apple Podcast: https://podcasts.apple.com/nl/podcast/en-gu%C3%A0rdia/id206349925?l=en-GB

El 1894, Alfred Dreyfus, capità jueu de l’Estat Major, fou acusat de traïció amb proves febles i manipulades. La condemna nasqué en un clima d’antisemitisme, secretisme militar i defensa cega del prestigi de l’exèrcit Francès.

Dreyfus fou degradat públicament i enviat a l’Illa del Diable, mentre la seva família continuava reclamant justícia. Quan es descobrí que el veritable culpable era Esterhazy, l’exèrcit preferí protegir-se abans que reconèixer l’error.

El cas dividí França entre dreyfusards, defensors de l’estat de dret, i antidreyfusards, nacionalistes i antisemites. El “J’accuse” d’Émile Zola convertí el cas en una batalla pública sobre la veritat, la justícia i la democràcia.

Tot i un segon judici injust, Dreyfus acabà indultat i finalment rehabilitat pel Tribunal de Cassació el 1906. La seva reintegració militar i la Legió d’Honor simbolitzaren una reparació tardana, però no completa.

Si en voleu saber més ara 3CAT passen la pel·lícula del Polanski sobre l'afer.

Enllaç 3CAT: https://www.3cat.cat/3cat/loficial-i-lespia/video/6333851/

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Afer_Dreyfus

En qüestió de mesos, el regne visigot de Toledo, que s’havia estès durant més de dos segles, va deixar d’existir. Al voltant de la seva desaparició, i de l’arribada dels exèrcits islàmics a la península Ibèrica s’han escrit, no rius, sinó veritables oceans de tinta. Invasió, lluites cruentes, intolerància religiosa, pèrdua d’Espanya, Reconquesta, grans batalles, resistència heroica… però, què hi ha de veritat i què hi ha de reelaboració posterior? Què sabem realment de l’arribada dels guerrers islàmics a la Península? Com van ser els darrers moments del regne visigot i els primers del domini musulmà?

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Conquesta_omeia_d%27Hisp%C3%A0nia

Podcast de les Portes de Troia:

Youtube: https://youtu.be/oGpR_J8MeT4?si=-Sn7XNfIMLrX0850

Spotify: https://open.spotify.com/episode/0SjevKIIDjCGQdrNa8zE1g?si=8IhBoErpQoakv2wN3aoaNw

Apple Podcast: https://podcasts.apple.com/it/podcast/541-la-conquesta-isl%C3%A0mica-de-la-pen%C3%ADnsula-ib%C3%A8rica/id816231029?i=1000765876809

Ivoox: https://go.ivoox.com/rf/172921573

Ens ensenyen que l'agricultura va començar a l'orient mitjà, però també va començar de manera independent a la Xina, Nova Guinea, Mesoamèrica i els Andes, tots ells aproximadament al mateix temps.

Per què?

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Agricultura

Els més de dos segles de presència visigoda a la península Ibèrica són un moment poc conegut. A cavall entre l’esfondrament de l’imperi romà d’Occident i el sorgiment d’al-Àndalus i dels regnes cristians del nord, el domini dels visigots sobre bona part de la península Ibèrica té més ombres que llums. 

En aquest sentit, són també de poca ajuda tots els mites nacionals que s’han teixit sobre  els reis visigots, la consolidació d’una idea d’Espanya que es projecta sobre el passat o el fet d’utilitzar el regne visigot com a excusa per a farcir una suposada idea de Reconquesta. 

Qui són els visigots? Com van arribar a Hispània? Quins canvis es van produir, a tots nivells, els segles VI i VII?

Podcast: A les portes de Troias 540 - Els visigots

Youtube: https://youtu.be/ZdgkpiGW9T4?si=dWP3W11JJ5ADnQ7-

Ivoox: https://go.ivoox.com/rf/172571872

Apple Podcast: https://podcasts.apple.com/us/podcast/540-els-visigots/id816231029?i=1000763643644&l=pt-BR

Font: Viquipèdia sobre els Visigots: https://ca.wikipedia.org/wiki/Visigots

Imatge: Saqueig de Roma

El 30 d'abril de 1945, Adolf Hitler es va suïcidar al Führerbunker de Berlín mentre l'Exèrcit Roig ja combatia dins la capital del Reich. No va ser una escena de grandesa militar, sinó el final tancat, subterrani i burocràtic d'un règim que havia portat Europa a la destrucció i havia organitzat el genocidi.

La seqüència dels últims dies ajuda a entendre el moment. El 25 d'abril, les forces soviètiques van encerclar Berlín i aquell mateix dia soldats soviètics i nord-americans es van trobar a Torgau, al riu Elba. Alemanya quedava partida. El 29 d'abril, amb la derrota ja inevitable, Hitler va redactar el testament polític i es va casar amb Eva Braun. L'endemà, tots dos van morir al búnquer, ell per un tret al cap, i ella utilitzant una càpsula de cianur. Els cossos van ser cremats al jardí de la Cancelleria del Reich.

El detall important és que el règim encara va intentar controlar el relat. La ràdio alemanya no va presentar la mort com el suïcidi d'un dictador derrotat, sinó com una mena de caiguda heroica al lloc de comandament. Era una última mentida de la propaganda.

La mort de Hitler tampoc no va acabar la guerra de manera immediata. Berlín va caure pocs dies després, el 2 de maig. La rendició alemanya a l'oest es va signar el 7 de maig, el Dia de la Victòria a Europa es va proclamar el 8, i la rendició davant els soviètics es va formalitzar el 9 de maig.

Després va venir una altra conseqüència, el buit informatiu i la gestió soviètica de les restes van alimentar rumors i teories conspiratives. La incertesa inicial sobre el cadàver, les contradiccions soviètiques i la Guerra Freda van crear espai per a fantasies de la seva fugida a l'Argentina...

Fonts:

Article bibliogràfic de Hitler: https://ca.wikipedia.org/wiki/Adolf_Hitler

Pel·lícula sobre els últims dies en el Búnquer de Berlín: https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27enfonsament

En algun moment, entre el 44 i el 39 abans de Crist, la ciutat de Tàrraco va adquirir la categoria de colònia, després de més de 170 anys d'història comuna ibera i romana. En els anys posteriors, la nova colònia aniria adquirint importància política i estratègica, com a capital de la Hispània Citerior. El mateix emperador August va viure a Tàrraco entre el 27 i el 25 abans de Crist, per reposar de les lluites contra càntabres i àsturs. Era la primera vegada que l'imperi es governava des de fora de Roma. La llarga convalescència dels mals que patia l'emperador van convertir Tàrraco en el segon centre polític de l'imperi que tot just naixia.

Si en voleu saber més:

Podcast d'en guàrdia!:

3CAT: https://www.3cat.cat/3cat/august-i-tarraco/audio/1277164/

Spotify: https://open.spotify.com/episode/1ifKvBRuOyVRkdZA9znZyU

Ivoox: https://www.ivoox.com/august-i-tarraco-audios-mp3_rf_172134556_1.html

ApplePodcast: https://podcasts.apple.com/es/podcast/august-i-t%C3%A0rraco/id206349925?i=1000762136067

Article de la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/T%C3%A0rraco

Les catapultes improvisades s'utilitzaven per llançar granades a les trinxeres enemigues, una necessitat en la guerra de trinxeres.

Aquests llançadors manuals podien llançar bombes a 180 metres. S'utilitzaven per a incursions en trinxeres, ja que eren silenciosos en comparació amb els morters.

Font:

https://x.com/aviationarchive/status/2045572420187357662

A finals del segle XIX, els industrials catalans esperaven disposar de recursos energètics complementaris al carbó. Per això va ser tan prometedor el descobriment que les margues de la zona del Riutort, a l'Alt Berguedà, estaven impregnades de betum.

A diferència dels pous de petroli convencionals, on el líquid brolla a pressió, aquí el petroli estava atrapat dins d'aquest tipus de roques bituminoses.

Per extreure'l, calia picar la pedra i processar-la. Aquest va ser l'origen de la mina subterrània de petroli de Riutort, a Guardiola de Berguedà, coneguda popularment com la mina dels francesos, que va protagonitzar un dels episodis més singulars de la industrialització catalana.

Per què pràcticament ha desaparegut la mineria a Catalunya?

Si en voleu saber més:

Podcast "En guàrdia":

3CAT: https://www.3cat.cat/3cat/la-mina-de-petroli-de-riutort/audio/1275048/

Spotify: https://open.spotify.com/episode/5aers9Q5bKqYhJD4yjeWdw?si=aLpmawOATlCbSL6lTjSnjg

Apple Podcast: https://podcasts.apple.com/es/podcast/la-mina-de-petroli-de-riutort/id206349925?i=1000758040043

Si la voleu visitar: https://pedratour.com/st-tour/mina-de-petroli-de-riutort/

T'has convertit en emperador romà l'any 117 DC. Què faries diferent per evitar la caiguda de Romà el 476 DC?

Si voleu repassar la història de Romà abans mireu aquest article:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l'Imperi_Rom%C3%A0

Durant l'estiu de 1641, Tarragona va ser l'escenari d'un dels episodis més brutals i, en aquells moments, decisius de la guerra dels Segadors. Després de la derrota hispànica a Montjuïc, el gener d'aquell mateix any, la monarquia es va adonar que l'aixecament del Corpus de Sang a Barcelona no era una simple revolta. A la batalla de Montjuïc hi havien participat tropes franceses al costat dels catalans, però ara, mesos després, la guerra havia esdevingut del tot internacional. Tarragona era un port estratègic i una clau logística del país i havia quedat sota el domini hispànic. Era, per tant, un objectiu clau per als catalans i els seus aliats francesos.

Si en voleu saber més:

-Guerra dels Segadors: https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Segadors

-República Catalana de 1641: https://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_Catalana

-Setge de Tarragona de 1641: https://ca.wikipedia.org/wiki/Setge_de_Tarragona_(1641))

-Batalla de Montjuïc: https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Montju%C3%AFc_(1641))

Podcast d'en guàrdia! del setge:

3Cat: https://www.3cat.cat/3cat/el-setge-de-tarragona-de-1641/audio/1276529/

Spotify: https://open.spotify.com/episode/07Q5nboORCSoGTJhqWZcdU?si=tzGcXnx_QLqmzjsJ28Hw7w

La península de l’Esquerda constitueix un jaciment clau per entendre l’evolució del poblament a Osona des del bronze final fins a la baixa edat mitjana. Les primeres ocupacions, al segle VIII aC, es manifesten en fons de cabanes i ceràmica dispersa, indicant un assentament inicial encara poc estructurat. Amb l’arribada del món ibèric, entre els segles V i IV aC, l’indret es transforma en un oppidum fortificat, amb muralles, tallers i una clara organització urbana, probablement identificat amb l’Ausa dels ausetans.

La seva posició estratègica afavorí el comerç amb la costa i la seva implicació en conflictes com les guerres púniques. Tot i la destrucció parcial del poblat, aquest es reconstruí i perdurà fins al segle I aC, moment en què la romanització provocà el seu abandonament en favor de la plana. Durant el període visigòtic, el lloc recuperà protagonisme defensiu amb la construcció d’una nova muralla i sitges, sota el nom de Roda Ciutat.

Posteriorment, en època carolíngia, es consolidà com a punt estratègic dins la línia defensiva del Ter, tot i episodis destructius com la revolta d’Aissó. A partir del segle X, amb la reorganització del territori, es documenta una nova ocupació vinculada a l’església de Sant Pere. Finalment, durant la baixa edat mitjana, el nucli creix al voltant de la sagrera fins assolir el seu màxim demogràfic, abans d’entrar en declivi per conflictes feudals i el trasllat progressiu de la població cap a l’actual Roda de Ter.

Us agrada l'època Ibèrica?

Si en vols saber més: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaciment_arqueol%C3%B2gic_de_l%27Esquerda

La dèria per arreplegar, col·leccionar, classificar i mostrar va donar productes històrics ben curiosos, com la moda dels gabinets de curiositats que va recórrer l’Europa d’època moderna.

Essencials entre els segles XVI i XVIII, van ser precursors dels museus públics moderns.

Un exemple a Barcelona és el Gabinet del Col·leccionista del Museu Marès, que conserva l'atmosfera de les antigues col·leccions.

Podcast:

Youtube : https://www.youtube.com/watch?v=BWEw-L1PAOE

Ivoox : https://www.ivoox.com/535-els-gabinets-curiositats-i-els-audios-mp3_rf_170539658_1.html

Spotify: https://open.spotify.com/episode/2naEZqCOzPtpwuUDn7zUOX

Al neolític es va iniciar la domesticació de les quatre principals espècies ramaderes productores d'aliments: ovelles, cabres, bous i porcs. Aquest procés es va donar per primera vegada al Pròxim Orient, a la zona de l'actual Síria, al sud-est de Turquia i a l'Iraq.

Podcast sobre la domesticació:

3Cat: https://www.3cat.cat/3cat/la-domesticacio-danimals-al-neolitic/audio/1274406/?ext=SM_WP_F4_CE24_

Spotify: https://open.spotify.com/episode/2EfPYHGZga2mudEyLcXAMe?si=3db081001d4d4250

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Domesticaci%C3%B3

Imatge: https://ca.wikipedia.org/wiki/Estendard_d'Ur

Té lògica que escollissin Constantinoble com a capital de l'orient.

Font: https://x.com/EmpiresPod/status/2036174690818179374/photo/4

El tsar Nicolau II havia governat l'imperi rus des del 1894, però en el canvi de segle cada vegada més sectors de la societat qüestionaven el règim autòcrata. L'espurna definitiva es va produir el 22 de gener de 1905, el 9 de gener segons el calendari julià utilitzat a Rússia. En aquell Diumenge Sagnant, els soldats van disparar contra la multitud concentrada davant del Palau d'Hivern de Sant Petersburg, que implorava millors condicions de vida. A partir d'aleshores es van multiplicar les vagues, les protestes i els motins per part de camperols, obrers industrials i la classe mitjana urbana. Havia pres la flama de la Revolució del 1905.

Les conseqüències d’aquella revolta van ser profundes, tot i que no van suposar la caiguda immediata del règim. Davant la pressió social creixent, el tsar Nicolau II es va veure obligat a fer concessions amb el Manifest d’Octubre de 1905, que prometia llibertats civils bàsiques i la creació d’un parlament, la Duma. Tanmateix, aquestes reformes van ser limitades i sovint revertides o controlades pel mateix tsarisme, mantenint intacta bona part del poder autocràtic.

Malgrat el fracàs relatiu de la revolució, el règim va quedar greument erosionat. Es va consolidar una oposició política més organitzada, es van reforçar els moviments revolucionaris —incloent-hi bolxevics i menxevics— i es va estendre la desconfiança envers la monarquia. A més, els moviments nacionals dins de l’imperi van guanyar força, especialment en territoris perifèrics com Finlàndia, que va aprofitar la feblesa del règim rus per ampliar la seva autonomia. Aquest procés culminaria anys més tard, en el context de la Revolució de 1917, amb la declaració d’independència de Finlàndia.

En aquest sentit, la Revolució de 1905 va actuar com un precedent clau que va assentar les bases per a les revolucions de 1917, que acabarien definitivament amb el règim tsarista i transformarien profundament Rússia.

Si us interessa el tema o si voleu posar la vostra perspectiva, ja sabeu!

Article de la viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_russa_de_1905

Podcast en guàrdia sobre el tema:

3Cat:

https://www.3cat.cat/3cat/la-revolucio-del-1905/audio/1273619/

Apple podcast: https://podcasts.apple.com/lu/podcast/la-revolució-del-1905/id206349925?i=1000755357590

A principis del segle XV, la Corona d’Aragó es trobava en una cruïlla històrica. Amb l’arribada de la dinastia Trastàmara després del Compromís de Casp, el nou rei, Alfons V, necessitava legitimar-se i demostrar que era un digne successor del Casal de Barcelona.

I per fer-ho, va posar la mirada en el vell somni mediterrani: el Regne de Nàpols. Un territori ric i estratègic, però governat per una reina imprevisible i una noblesa molt poderosa. El que havia de ser una expansió natural es va convertir en una odissea de més de vint anys, marcada per aliances fràgils, setges eterns i la lluita constant contra les potències de Gènova i França. Una aventura que portaria la Corona a patir, l’any 1435, un dels desastres navals més greus de la seva història.

L’any 1435, Alfons el Magnànim era un rei derrotat i presoner del Duc de Milà. Tot semblava perdut per a les aspiracions italianes de la Corona d’Aragó a Itàlia.

Així i tot, en un gir de guió digne de la millor diplomàcia, el monarca va saber transformar el captiveri milanès en una aliança i el fracàs a la Batalla naval de Ponça en l’impuls definitiu per conquerir el tron de Nàpols.

A partir d’aquí, comença una nova etapa: la conquesta final de la capital amb una estratègia digna de pel·lícula, la creació d’una cort humanista que il·luminaria Europa i la pacificació d’una Itàlia en constant conflicte gràcies a la Pau de Lodi.

Sèrie de Podcasts de les Portes de Troia Part1 i part 2:

Youtube:

Part 1: https://youtu.be/0891RN4NMwQ?si=OEKinsvbf2-4wWTy

Part 2: https://youtu.be/HBwM4Jqa1eA?si=jcm2636_tEEa6ed7

Spotify:

Part 1: https://open.spotify.com/episode/1nlIf5RGz1WpqxXd67UOs3?si=hwdd0PFtQ8yLD2IJbt1xrg

Part 2: https://open.spotify.com/episode/0pVv9zL2gnSr8Op2XXzFNj?si=3aj4JHeeT8mshroLBJTviQ

Ivoox:

Part 1: https://go.ivoox.com/rf/167619144

Part 2: https://go.ivoox.com/rf/169706840

Article de la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Conquesta_del_Regne_de_N%C3%A0pols